EL  PATGE  XIU-XIU

Com cada vint-i-sis de desembre, el patge Xiu-Xiu arribaria puntualment a la ciutat de Terrassa. Els nens i les nenes es preparaven per anar-lo a rebre. Aquest era l’enviat de Ses Majestats de l’Orient a la ciutat per a recollir les cartes dels nens i de les nenes.

Aquella tarda, el pare recordava la seva infantesa veient com la filla amb una alegria i emoció sense límits escrivia la carta per donar-la al patge Xiu-Xiu. Ella, mentre els avis, que havien anat a dinar amb ells, feien petar la xerrada amb la mare, hi afegia un dibuix dolç i lluminós. El pare, bocabadat, resseguia amb la mirada el ball del llapis dirigit magistralment per la filla. Per la nena, fer la carta va ser bufar i fer ampolles, tenia una facilitat innata.

De mica en mica, la filla s’anava emocionant més, ja que faltava poca estona per anar a rebre el patge a l’estació del ferrocarril. Arribat el moment, els pares amb la filla hi anaren. Van arribar ràpidament, ja que vivien molt a prop d’aquell lloc. Ja hi havia força famílies esperant: algunes al vestíbul de l’estació, altres fora conformant un carril des de l’estació al carruatge del Xiu-Xiu per on passaria recollint les primeres cartes matineres.

Anaven arribant persones i algunes sense mirar cara ni ulls volien estar a primera fila.

De sobte, es va sentir aquella melodia inconfusible, pròpia del patge que interpretava la seva comitiva amb trompetes, trombons, timbals i platerets. Havia arribat de l’orient en Hassim Jezzabel, el seu nom de pila. Els infants, però, el coneixien com a Xiu-Xiu, ja que sempre els xiuxiuejava paraules a cau d’orella.

I aquella nena, acompanyada pel pare, es va poder atansar cap al patge i li va entregar la carta que havia fet amorosament. Aquella nit, li va costar dormir, l’emoció no la deixava.

Autor: Toni Massagué i Casals

Escrit el dilluns 28 de desembre de 2015
 

FRASES FETES CATALANES INTEGRADES EN EL CONTE:
* Fer petar la xerrada: conversar; enraonar una estona de coses de poca importància.
* Sense mirar cara ni ulls: sense cap mirament ni respecte, a tort i a través.
* Ésser bufar i fer ampolles: expressió per a indicar la facilitat amb què hom fa una cosa.