
D'ON PROVÉ EL NOM
D'ORELLA VERDA?
UN SENYOR MADUR AMB UNA ORELLA VERDA
Un dia al tren que va a Capranica-Viterbo
vaig veure pujar un home amb una orella verda.
No era gaire jove, de fet havia madurat, tot,
a excepció de l’orella, que verda havia quedat.
Em vaig canviar ràpidament de lloc per a acostar-me-li i
poder observar el fenomen ben observat.
“Senyor, - li vaig dir - vostè té ja una certa edat;
digui’m, aquesta orella verda, li és d’alguna utilitat?”
Em va respondre amablement:
“Pots dir que soc persona vella,
de jove m’ha quedat només aquesta orella.
És una orella d’infant, em serveix per interpretar les coses
que els grans no s’aturen a escoltar:
escolto què és el que diuen els arbres,
els ocells, els núvols que passen, les pedres, els rierols,
entenc també als infants quan diuen coses que a una
orella madura semblen misterioses.”
Això va dir el senyor amb una orella verda aquell dia,
al tren que va a Capranica-Viterbo.
GIANNI RODARI