D'ON  PROVÉ  EL  NOM 
D'ORELLA  VERDA?

UN SENYOR MADUR AMB UNA ORELLA VERDA

Un dia al tren que va a Capranica-Viterbo

vaig veure pujar un home amb una orella verda.

No era gaire jove, de fet havia madurat, tot,

a excepció de l’orella, que verda havia quedat.

Em vaig canviar ràpidament de lloc per a acostar-me-li i

poder observar el fenomen ben observat.

“Senyor, - li vaig dir - vostè té ja una certa edat;

digui’m, aquesta orella verda, li és d’alguna utilitat?”

Em va respondre amablement:

“Pots dir que soc persona vella,

de jove m’ha quedat només aquesta orella.

És una orella d’infant, em serveix per interpretar les coses

que els grans no s’aturen a escoltar:

escolto què és el que diuen els arbres,

els ocells, els núvols que passen, les pedres, els rierols,  

entenc també als infants quan diuen coses que a una

orella madura semblen misterioses.”

Això va dir el senyor amb una orella verda aquell dia,

al tren que va a Capranica-Viterbo.

​

GIANNI RODARI